Coincidint
amb la finalització de la Cop26 a Glasgow i davant la decepció dels resultats -
pocs compromisos vinculants, molt retardisme i inacció - l’Aliança es
planta davant del Consolat de la Mar per denunciar una vegada més que plou
sobre banyat i que molta determinació política per canviar de rumb i
avançar-nos als escenaris climàtics que viurem des del nostre context insular.
COP 26
El context general
Ha estat un espectacle de rentada
d'imatge verda, de greenwashing.
Aquesta edició ha estat la més
exclusiva i excloent de totes. Amb 400 avions privats per a grans líders,
executius i personal, amb més delegats associats a la indústria dels
combustibles fòssils que de qualsevol altre país, segons una anàlisi compartida
amb la BBC.
El president de la Cimera del
Clima, el conservador Alok Sharma, ha rebut dues donacions per valor de 10.000
lliures del president del Foresight Group International, un conglomerat
empresarial amb interessos en el món del gas i el petroli. També ha rebut
altres donacions de lobbies similars en el passat.
Els continguts
Des de que es va signar l´Acord
de Paris al 2015 els 60 bancs més grans del món han invertit quatre bilions de
dòlars en petroli, carbó o gas. Al marc de la COP26 la Plataforma Urgewald amb
més de 20 ONGs han presentat l’informe “Global Oil & Gas Exit List” (GOGEL)
EL primer banc de dades que recull empreses de la industria petrolera i
gasística. 506 productors de petroli i gas tenen previst ampliar la seva
cartera de producció en 190.000 milions de barrils equivalents de petroli en
els pròxims 1 a 7 anys. Mentre els estats subvencionin i facin inversions en
els combustibles fòssils, la transició ecològica i la descarbonització de
l'economia continuaran sent promeses buides, com diu na Greta: bla bla
bla.
A la COP26 tampoc s´ha parlat del
Tractat de la Carta de l'Energia, un acord que continua protegint les
inversions en combustibles fòssils permetent que inversors estrangers puguin
demandar als Estats davant tribunals privats si veuen perjudicats els seus
ingressos per polítiques climàtiques, una mesura oposada per 400 organitzacions
de la societat civil.
La tendència
general
Hem passat d'una resposta per
part dels poders i mercats, el negacionisme del canvi climàtic antropogènic
mitjançant una estratègia consistent a generar dubtes i confusió, a una nova
tendència que utilitza l'emergència climàtica i ecològica com a oportunitat
per al negoci d'interessos privats que resultaran curtterministes, fan
perdre temps, diners, energia i motivació a la població. El repartiment dels
fons Next Generation és tot un exemple i aquesta edició de COP també.
Anant a l´IPCC i sense deixar de banda
la corrupció climàtica s'ha produït una gran filtració gràcies a Greenpeace.
Aquesta ens ha permès saber que hi han hagut 32.000 intents de modificar
l'informe, molts dels quals il·legítims per part de lobbies i governs amb
industria d'energies fòssils que cerquen clarament rebaixar la contundència
d'algunes expressions del resum per a polítics –l'únic que poden modificar,
però l'únic també que la immensa majoria dels periodistes i persones llegeixen.
Crida mundial per
la Justícia Climàtica i la sortida Democràtica
Al mateix temps tenim com la
informació científica i les recomanacions que ens arriben de l'IPCC, via
oficial o per filtratges, ha estat clara i demolidora.
A l'agost en la primera part del
seu sisè informe d'avaluació, es donava a conèixer una catàstrofe global que ja
està en marxa. Tractant les bases científiques de la física del canvi climàtic
es va presentar com una “màxima alerta vermella per a la humanitat”.
Y en filtració recent el propi
IPCC ha assenyalat que el capitalisme és insostenible en un informe que
va donar la volta al món– i assenyala el decreixement com a aliat per a
enfrontar la intersecció dels enormes reptes climàtics i energètics.
Davant el bloqueig de la política
pels interessos econòmics i el curtterminisme de la legislatura, és necessari,
tal com insisteix l'IPCC, planificar i decidir de manera coordinada en molt
diferents escales de govern i comptar amb la participació ciutadana com a
principal palanca de canvi. El missatge central dels capítols de l'informe que
s'han filtrat és clar: “democratitzar les polítiques
climàtiques”. Els experts de l'IPCC aconsellen “noves institucions
i nous marcs legals” per a garantir “la major participació dels actors no
estatals en la governança del clima”. Dins d'aquesta Aliança defensem algunes
mesures com a Iniciativa Legislativa Popular i Assemblea Ciutadana.
Per sort a COP podem agrair la
presència de desenes de milers d'activistes de les nostres pròpies
organitzacions, assenyalant la hipocresia i manipulació d´un model ecocida i
suicida, així com les sortides democràtiques que demanem, sempre emmarcades
baix el concepte ample de la Justícia Climàtica.
Activistes de l'Aliança davant el Consolat de la Mar, Palma
I
què podem fer des d’aquí, a partir d’ara.
En
el cas de Mallorca, el model econòmic basat gairebé en la indústria
turística, posa en el punt de mira les polítiques impulsades des de les
diferents administracions i que tendeixen al creixement d’aquesta indústria
i a incrementar-ne la nostra dependència malgrat les evidències derivades de
la massificació i sobreexplotació del nostre territori i dels nostres recursos:
pèrdua de sòl fèrtil, recursos hídrics sobre-explotats o contaminats, posidònia
en perill, espais naturals mercantilitzats, construcció d’infraestructures per
a més creixement a costa de la destrucció del territori - autopistes, ampliació
de ports, increment d’operativitat de l’aeroport, megaparcs fotovoltaics-
etc.
Són
algunes de les evidències que posen en entredit les declaracions
institucionals que s’han fet tant des del Consell de Mallorca, com des
del Parlament. Cal aturar determinades inèrcies, polítiques i projectes
impulsats fins ara i que responen al nostre model econòmic propi - que cal
urgentment posar en qüestió - vinculat al turisme i al creixement sense
límits. Cal posar en marxa polítiques valentes per fer front, des de la
responsabilitat al canvi climàtic amb un canvi de model i la necessitat
d’impulsar la transició socioecològica. Implicarà canvis dràstics i radicals
davant els quals, els interessos econòmics, locals i globals i els poders
polítics seran reticents, però les dades són contundents i el temps juga en la
nostra contra. Cal actuar ja.
En
el cas de la regió mediterrània, en la qual es troben les Illes Balears i que
és una de les més vulnerables davant el canvi climàtic, si
no es limita l'increment de la temperatura mitjana global en 1,5ºC, les
conseqüències per a les generacions presents i futures seran catastròfiques:
onades de calor més intenses i prolongades, sequeres recurrents,
desertificació, augment dels fenòmens meteorològics extrems, inundacions
causades per pluges torrencials, pèrdua de biodiversitat, falta de
disponibilitat d'aigua potable i terres fèrtils, incendis més virulents,
empobriment i augment de les desigualtats en qualsevol de les seves
expressions, etc. Per tant, les diferents institucions europees, estatals,
autonòmiques i locals han d'assumir la seva responsabilitat i estar a
l'altura de les necessitats que exigeix aquest moment crucial de la Història. La
lluita contra l'emergència climàtica no pot supeditar-se a una ideologia o
color polític, ha de ser assumida per tots els partits.
Alhora,
condemnem actituds tant irresponsables com la participació del Govern Balear a
la fira de turisme World Travel Market la mateixa setmana que comença la COP26,
la destinació de fons NextGeneration a les mateixes empreses que s’han enriquit
a base de malmetre l’ecosistema, la falta de mesures regulatòries i
persecutòries davant de l’especulació de grans empreses contaminants sobre béns
tant essencials com l’energia, etc. Cal una assumpció real del compromís
climàtic perquè el relat polític no es converteixi en paraules banyades.
